Quan el camí és la veritable Festa

Estimades i estimats Marrakesch,
Viatge a Ítaca, la cançó de Lluís Llach inspirada en el poema “Ítaca” de Konstantinos Kavafis, és una metàfora profunda sobre el camí de la vida i el valor de tot el que aprenem mentre perseguim els nostres somnis. No parla només d’arribar, sinó de créixer; no només del destí, sinó del trajecte.

Quan penso en tot el que hem viscut durant aquest Any d’Alferes, veig reflectit el mateix viatge. La Festa, com la vida, no és només l’Entrada ni l’aplaudiment final; és cada pas anterior: cada assaig, cada reunió, cada decisió compartida, cada dificultat superada i cada gest sincer.
Ítaca simbolitza els somnis que perseguim. En el nostre cas, aquell somni tenia nom propi: l’Alferesia 2025. Però la veritable riquesa no ha estat només la magnificència del que hem mostrat al poble d’Alcoi, sinó tot el que hem construït junts pel camí.

Enguany hem anat més lluny: més compromís, creativitat, valentia i estima per la Filà i per la Festa. Hem superat límits, superat expectatives i escrit una pàgina d’or en la nostra història.
L’Entrada Mora quedarà per sempre en la memòria col·lectiva d’Alcoi. Amb Ana Gisbert Mira-Perceval al capdavant, convertida en la primera dona a ostentar un càrrec d’aquesta magnitud, la Filà Marrakesch no només va protagonitzar un moment històric; va transmetre un missatge clar i ferm: fidelitat a la tradició, però també obertura, evolució i futur.

El seguici de l’Alferes i el nostre boato, cuidat fins a l’últim detall, va ser una declaració d’intencions: bellesa, coherència, simbolisme i innovació. La dansa, la música, la doma, la perfumeria oriental i els dissenys exquisits van confluir en una posada en escena que va captivar el públic i emocionar-nos profundament. No era només espectacularitat; era ànima.

L’Esquadra Especial de l’Alferes 2025 va ser una autèntica recreació de les mítiques esquadres de negres que Luis Solbes va deixar a la nostra Filà, amb respecte, força visual i elegància, un sentit homenatge a les nostres arrels festeres.

Les cròniques periodístiques ho han reflectit: qualitat, innovació, reivindicació, força femenina i un abans i un després en la nostra Festa. Però més enllà dels titulars, el que perdura és la satisfacció de fer-ho tot amb veritat, respecte i passió.

Personalment, em resulta difícil descriure tot el que vaig sentir al llarg d’aquell recorregut, des del Partidor fins al final de País Valencià. Orgull, alegria, responsabilitat i gratitud. Una amalgama d’emocions que encara costa ordenar. Costava baixar d’eixe núvol de música, confeti, mirades còmplices i aplaudiments sinceres.

Si alguna cosa m’ha ensenyat aquest viatge és que res d’això hauria estat possible sense la força del col·lectiu. Ana i Christian, amb la vostra elegància, entrega i lideratge ferm, heu estat imprescindibles.

Ana, la nostra Alferes, ànima i cor d’aquest Any d’Alferes. Has portat el càrrec amb naturalitat, força tranquil·la i estima infinita per la Filà i per la Festa, i ens has fet sentir que formàvem part d’alguna cosa gran, bonica i profundament important. Has sabut conjugar lideratge i tendresa, responsabilitat i il·lusió, i ens has regalat un any que quedarà gravat per sempre en la nostra història.

Christian, company de viatge imprescindible, sempre al teu costat amb discreció, generositat i lleialtat admirable. Has sostingut, acompanyat i facilitat allò que sovint semblava impossible. La teua presència continuada, compromís silenciós i manera d’estimar la Filà han estat claus perquè aquest somni compartit es fera realitat.

La Comissió d’Alferes i la Junta Directiva, amb un treball perseverant, discret i fonamental. Els dissenyadors i confeccionadors, Mónica Jover Calvo, Juan Climent Miró i Germán Mollá Pérez, creadors d’un univers estètic que ja forma part de la nostra història. Cada component de la Filà, cada col·laborador, cada persona que ha aportat temps, idees i il·lusió ha estat imprescindible.

Cadascú ha format part d’aquest engranatge meravellós. Això és precisament el que dona sentit a la Festa: la suma de voluntats, la comunió sincera amb el poble, el respecte pel que hem heretat i la responsabilitat de deixar-ho millor per als qui vindran.

La Festa no són només tres dies. És tot un any. És tot un camí. És una altra Ítaca.

Ara que aquest viatge arriba al seu port, sabem que no es tracta d’un final. Les experiències viscudes, les lliçons apreses i les emocions compartides ens acompanyaran sempre. Com ens recorda Lluís Llach en Viatge a Ítaca, quan creiem que arribem, hem de saber trobar noves sendes.

Per això, com diu la cançó, “bon viatge per als guerrers” que al seu poble són fidels. I nosaltres ho hem estat.

Bon viatge, guerreres i guerrers Marrakesch.
Continuem anant més lluny, sempre més lluny, com aquell clam que ens convida a no aturar-nos mai.

Amb orgull i estima,
Fernando Mira Mira
Primer Tro de la Filà Marrakesch