Un any d’alferes amb segell cultural i femení

La Filà Marrakesch i la seua alferes, Ana Gisbert Mira-Perceval, van abraçar amb molta cultura l’any de càrrec. Amb la il·lustració, la paraula i al compàs de la música van compartir amb la ciutadania la història de Fannu, l’última soldat almoràvit, un conte ideat per Tània Aznar, amb textos de Mariló Blasco i il·lustracions de Lola Llopis; van posar en primer pla a figures secundàries de l’època almoràvit i almohade gràcies a l’exposició Fannu: retrats de dos cultures, també de Lola Llopis i van celebrar amb les notes i harmonies interpretades per la Banda Simfònica de Dones de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. L’activitat cultural es va completar amb actes carregats d’emoció, com el record dels 10 anys de la primera Diana protagonitzada per onze festeres Marrakesch i, igualment, van acostar a Alcoi els sabors i tradicions de Marrakesch amb el soc àrab instal·lat a la Glorieta. Un conjunt d’iniciatives impulsades amb il·lusió i esforç que van obtenir una gran resposta ciutadana i que deixen empremta en un 2025 que suma un nou capítol de la integració de la dona en la Festa d’Alcoi i estos passos pioners els continuen donant des d’aquesta formació del bàndol moro.

El 3 de maig de 2025, Ana Gisbert Mira-Perceval va desfilar pels carrers d’Alcoi representant a l’alferes inspirada en la figura guerrera de Fannu. Mesos enrere, i a través d’un conte, coneixíem la història de “la princesa i oficial al comandament de la Dinastia Almoràvit del Marroc del segle XII i que, vestida de soldat, va participar en 1147 en la defensa de la ciutadella de Marrakesch durant la conquesta almhoade”, com explicaren des de la filà. Els textos escrits per Mariló Blasco i les il·lustraciones realitzades per Lola Llopis donaven vida a la idea aportada per Tània Aznar. El 14 de novembre de 2025 i l’IVAM CADA Alcoi va ser el dia i el lloc elegit per a l’estrena d’una publicació que compta amb el pròleg de Manuela Marín, investigadora de l’Institut de Llengües i Cultures del Mediterrani i Doctora en Filologia Àrab, amb traducció d’Anna Ferrís, i també una versió traduïda a l’àrab per Naziha Hessina. Una història que els Marrakesch van apropar a l’alumnat perquè van repartir 5 500 exemplars entre els col·legis de la ciutat a més d’una tirada de 1 300 exemplars amb tapa dura destinats als col·laboradors que van fer possible el projecte i als compromisos de la Filà i l’alferes.

L’expressió artística de l’any d’alferes va seguir amb una brillant proposta on tornava a destacar la creativitat i l’art de Lola Llopis. Entre el 21 de febrer i el 5 de març de 2025 en la Sala C de Fundación Mutua Levante es va poder admirar les obres emmarcades en Fannu: retats de dos cultures. Els colors i els traçats creats per la il·lustradora donaven llum als rostres dels personatges històrics secundàris dels períodes almoràvit i almohade. Es volia mostrar “com les seues vides reflecteixen i influïxen en els grans moviments polítics, socials i culturals de l’època” i posar en relleu “les històries d’estes figures secundàries, sovint eclipsades pesl grans líders i esdeveniments bèl·lics”.
El saló d’actes de Fundación Mutua Levante estava de gom a gom en la benvinguda oficial a esta exposició que “pretenia oferir al visitant una nova perspectiva històrica on cada individu, per més desconegut que siga, té una història que contar i pot aportar una visió única i valuosa del passat”, com explicaven des de l’organització.

Notes d'emoció

El 10 va ser un número especial per a la Filà Marrakesch en 2025 per diverses raons. Una d’elles, Ana Gisbert Mira-Perceval va ser l’alferes número 10 de la Filà Marrakesch i l’altra feia referència a la dècada que es complia des que onze festeres d’esta filà van trencar el sostre de cristall al convertir-se en les primeres dones en participar en una Diana. Una fita històrica que va ser recordada en l’audiovisual Sentiments, creat per Toni Miranda i presentat el 16 de febrer de 2025 al Museu Alcoià de la Festa.

El relat audiovisual amb la veu en off que descrivia –al pas de cada fotografia- com vam viure les protagonistes, festeres de ple dret, els compassos previs i la propia arrancà des de la plaça en aquell matí del 25 d’abril de 2015 i els testimonis d’Andrea Gilabert, cap de Diana en l’arrancà; la periodista –i aleshores cronista de l’Associació de Sant Jordi- Xesca Lloria i el fotògraf Toni Miranda van tornar a emocionar a les desenes de persones que, des del vestíbul del museu fester, contemplaven les imatges. Es va crear una bonica esfera de record que va pujar en intensitat quan la pianista Silvia Gómez Maestro va interpretar l’arranjament per a piano realitzat per José del Valle de Krouger, el pasdoble de Camilo Pérez Laporta amb què van arrancar eixa significativa Diana. Un fet que ha deixat petjada i ací es pot visualitzar perquè no s’esborre de l’àlbum de les emocions.

El 8 de març de 2025 també es van escriure notes sobre els pentagrames que sonaven a emoció, homenatge i solidaritat. Va ser al concert oferit per la Banda Simfònica de Dones de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana que, per primera vegada en els seus 10 anys de trajectòria, actuava a Alcoi. Va ser gràcies a la iniciativa que va tenir la Filà Marrakesch en organitzar aquest esdeveniment en l’any d’alferes que, com deia Alfredo Llorens, fester dels Marrakesch, es conjugaven tres elements de la Festa: el públic, la música i els festers. I així va ser i en el Dia Internacional de la Dona.

El Teatre Calderón d’Alcoi va ser l’escenari d’aquest concert, dirigit per Eloísa Domínguez Carrasco, que es va iniciar a les 19 hores al compàs d’Amparito Roca, el pasodoble compost per Jaime Teixidor i que complia 100 anys.

Els centenars d’espectadors reunits en la sala cultural alcoiana, igualment, van poder escoltar A Princess’s Tale. A Fantasy Adventure de Thomas Doss. Una peça que feia referència al conte de Blancanieves a través dels moviments musicals Once Upon a Time, The Dwarfs, The Glass Coffin i The Princess’s Release and Wedding. El programa sonor de la primera part va avançar amb The Open Window de Raquel Sánchez, una impressió simfònica de la lectura del llibre budista Visión y Transformación escrit per Urgyen Sangharákshita. I per acabar esta meitat del concert, les músiques tenien al faristol l’obra Khan de Julie Giroux. És, com explicava Domínguez al programa de notes, una obra musical tripartida que il·lustra, en primer lloc, la supremacia de l’emperador i guerrer mongol Genghis Khan com a cap militar, seguit de la calma d’un poble abans de la seua absoluta aniquilació per part de l’exèrcit.

La música, rere un descans, va tornar a ser protagonista al Calderón gràcies a les interpretacions del pasdoble Encarni Carrasco d’Eloísa Domínguez –la directora d’esta banda simfònica- que dedica a sa mare i de l’obra La Pastora. Aquesta va ser escrita per la compositora Mercedes Femenía i era la segona vegada que es tocava després de la seua estrena en el primer concert de la gira que estava realitzant la Banda Simfònica de Dones de la FSMCV.
Unes melodies que van donar pas a una última part del repertori amb lligams festers i d’emoció. Eixe sentiment es va traduir amb la interpretació de Jéssica, la marxa cristiana de José Rafael Pascual-Vilaplana que complia 25 anys. El compositor murer la va escriure i va ser estrenda en l’any 2000 dedicada a la filla del capità cristià de Muro d’aquell any de la Filà Pirates, Antonio Olcina. Com es va contar en la presentació d’este concert, ella havia de sortir de favorita però un parell d’anys abans va faltar i el dia de l’Entrada, la seua carrossa va ixir buida, sols amb un gran colom blanc en el lloc on havia d’anar ella. La interpretació d’aquesta marxa cristiana a càrrec de la banda de dones de la FSMCV va ser seguida en directe en el Teatre Calderón pels familiars de Jéssica Olcina Vos, vivint-se un moment especial.

En aquest punt del concert van arribar les paraules d’agraïment. Este esdeveniment musical i fester tenia una vessant solidària ja que es va habilitar una Fila 0 per a recaptar fons per a pal·liar els danys de la DANA en les societats musicals afectades. En suma, la Festa alcoiana va aportar 22 240 euros que es van lliurar a la FSMCV i la presidenta d’aquesta federació, Daniela González, va escriure una carta per donar les gràcies per la gran implicació des d’Alcoi i que es va llegir en aquest concert.

L’alferes Ana Gisbert Mira-Perceval, així mateix, va pujar a l’escenari per a lliurar uns detalls d’agraïment a la banda i a la seua directora i va dedicar unes paraules abans de la coda final que es va celebrar a ritme de Marrakesch, la marxa mora del compositor ontinyentí José María Ferrero Pastor i dedicada a aquesta filà alcoiana.

Va ser un extraordinari concert que va deixar una empremta entre els espectadors, que van felicitar a l’organització, i en la pròpia banda perquè les músiques i la directora, abans de deixar el Calderón, van manifestar que els va agradar tocar en aquest teatre i davant el públic alcoià i més posar part de la banda sonora a l’any significatiu que vivien els Marrakesch amb la primera dona alferes en la Festa d’Alcoi. Per a qui els escriu també va ser un privilegi solfejar les paraules en aquesta audició pel que agraïsc a la filà i a la seua alferes que confiaren en mi per a la presentació.

Viatge sensorial i cultural

Part de l’essència de Marrakesch es va traslladar, per uns dies, al cor d’Alcoi. La Glorieta, entre el 4 i 6 d’abril de 2025, va acollir el soc àrab on els visitants van poder assaborir, sentir i veure aquest mercat amb diferents propostes. En el jardí municipal es van instal·lar unes cinquanta parades amb opciones gastronòmiques com embotits o dolços àrabs, tasques amb menjars típics o assaborir el té. Els experts artensanals, així mateix, mostraven les seues creacions fetes a mà. Així els expositors estaven plens de joies, ceràmica o altres productes únics que convidaven als compradors a quedar-se amb este art. De la mateixa manera, les alcoianes, alcoians i turistes coneixien de prop els oficis àrabs gràcies a les demostracions a càrrec d’experts al llarg del cap de setmana. Tres dies de soc àrab on els més menuts tenien reservat un espai amb jocs i atraccions i no va faltar l’ambientació musical ni les actuacions del ballet de Carmina Nadal.

L’any d’alferes de 2025 de la Filà Marrakesch amb Ana Gisbert Mira-Perceval es va apagar com ho fan els moments més intensos: deixant una llum persistent en la memòria. I en eixe record ressonarà per sempre la història de Fannu, la música en clau femenina, la crida emocional del desè aniversari d’aquella Diana i l’evocació de l’ambient de Marrakesch.